Informe sobre l'estat i desenvolupament futur dels formats MARC a Catalunya

Elaborat per la Subcomissió sobre Formats per a la Comissió Assessora de Catalogació
(juny 1999)

• 1 Introducció
• 2 Formats USMARC, UKMARCi CATMARC
• 3 Situació actual dels formatsMARC a Catalunya
• 4 Jocs de formats aplicables al sistema bibliotecari català
• 5 Recomanacions
• Annex A: Dades de quatre catàlegs col·lectius de Catalunya
• Annex B: Valoració de l'ús de la tècnica de descripció en més d'un nivell
• Annex C: Conversió de registres bibliogràfics de CATMARC a USMARC
• Annex D: Pas de l'UKMARC a l'USMARC: valoració de l'experiència de la National Library of Scotland
• Bibliografia

El 20 de novembre de 1998 es creà la Comissió Assessora de Catalogació com a òrgan consultiu de la Biblioteca de Catalunya en matèria de catalogació. Les funcions d’aquesta Comissió són:

• a) Estudiar l’adaptació de la normativa
catalogràfica internacional al sistema bibliotecari de Catalunya.
• b) Proposar l’ordre de prioritats en l'adaptació d'aquesta normativa.
• c) Coordinar les actuacions de les entitats representades en entorns bibliotecaris de fora de Catalunya.

Per tal d’acomplir les seves funcions, l’ordre autoritza la Comissió a crear subcomissions tècniques.

En la seva primera reunió la Comissió tractà el tema dels formats i decidí establir una subcomissió que estudiés la conveniència d’actualitzar els formats aplicats actualment a Catalunya o d’adoptar els formats USMARC com a norma del sistema bibliotecari català.

La Subcomissió sobre Formats –composta per Assumpció Estivill, Antonio Gàzquez, Margarida Mallol i Marta Tort– es reuní per primera vegada el 17 de desembre de 1998 i ha acabat el seu encàrrec el juny de 1999. Per a l’elaboració del document resultant ha comptat amb la col·laboració de les persones següents que han aportat els materials inclosos com a apèndixs en l’informe de la Subcomissió: Jaume Clarà, Imma Ferran, Paquita Navarro i Eugènia Serra de la Biblioteca de Catalunya, i Andreu Sulé del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. Així mateix, la senyora Janet Higinbotham, responsable d’adquisicions i catalogació de la National Library of Scotland, ha tingut la gentilesa de valorar l’experiència viscuda per aquesta biblioteca en canviar del format UKMARC a l’USMARC.

L’informe té l’objectiu de contextualitzar les diverses opcions que podrien donar sortida a l’actual situació d’estancament dels formats emprats a Catalunya, i oferir a la Comissió Assessora de Catalogació aquells elements que li facilitin decidir l’opció que cregui més adient per al sistema bibliotecari català. No ha estat un objectiu d’aquest document la valoració econòmica de les opcions examinades; no obstant això, la Subcomissió considera que aquesta valoració és necessària.

El document final de la Subcomissió s’estructura en quatre apartats centrals, una bibliografia i quatre annexs. L’apartat "Formats USMARC, UKMARC i CATMARC" analitza detalladament l’evolució, l’abast i la documentació dels tres formats, i les característiques principals que els diferencien. Així mateix, presta atenció als productes que els usuaris d’aquests formats poden trobar en el mercat.

La secció de l’informe "Situació actual dels formats MARC a Catalunya" pretén reflectir l’estat complex dels formats emprats en el sistema bibliotecari català. Aquesta situació és resultat de la manca de manteniment del format bibliogràfic CATMARC –que no s’ha actualitzat des de la seva segona edició de 1992–, de la utilització d’una versió insuficientment adaptada i desenvolupada del format USMARC d’autoritats i de l’ús d’una versió excessivament esquemàtica del format USMARC de fons i localitzacions.

"Jocs de formats aplicables al sistema bibliotecari català" és el nucli central de l’informe. S’hi presenten les opcions que poden prendre’s per desencallar la situació actual. Una de les alternatives consistiria a elaborar una nova edició revisada i ampliada del format bibliogràfic CATMARC basada o bé en l’UKMARC o bé, com a possible variant d’aquesta alternativa, directament en l’USMARC. Aquesta primera alternativa implicaria també l’adaptació del format USMARC d’autoritats a la configuració CATMARC –amb el desavantatge que no hi ha un format britànic disponible que la guiï. Pel que fa al format de fons i localitzacions, només hi ha la possibilitat d’avançar en la decisió ja presa d’emprar el format americà; tanmateix, cal una versió catalana molt més completa d’aquest format. L’altra alternativa passa per abandonar el format bibliogràfic CATMARC i l’adaptació de format USMARC d’autoritats per prendre com a norma els tres formats USMARC –bibliogràfic, d’autoritats i de fons i localitzacions. Entre altres, aquesta solució tindria un doble avantatge: evitar adaptacions directes o indirectes d’aquest format –que sovint queden desfasades– i acostar la comunitat bibliotecària catalana a les pràctiques de biblioteques de la resta de l’estat espanyol i a l’evolució que actualment es dóna a nivell internacional. L’informe exposa els beneficis i inconvenients de les opcions examinades.

Per tancar el cos central de l’informe, la Subcomissió ha cregut oportú incloure unes recomanacions que haurien d’acompanyar la decisió final de la Comissió Assessora de Catalogació. Hi ha una sèrie de punts que s’han estimat crucials per assegurar que els formats responguin a les necessitats dels seus usuaris i que els productes resultants siguin coherents, estructurats i de qualitat, i facilitin el compartir-los. Són els següents: el manteniment continuat dels formats, la creació d’una oficina MARC i d’un grup d’usuaris, l’establiment de relacions permanents amb la Biblioteca Nacional d’Espanya i l’afavoriment de la normalització i la qualitat del contingut dels registres

L’informe es clou amb quatre annexs que aporten informació que s’ha considerat d’interès a l’hora de prendre la decisió sobre el futur dels formats en l’entorn bibliotecari català. El primer recull dades quantitatives de l’estat actual dels quatre catàlegs col·lectius més utilitzats en la catalogació compartida i per còpia a Catalunya. Aquestes dades poden donar indicació de l’impacte que pot suposar un canvi de format.

El segon annex avalua, des de la perspectiva de dues seccions de la Biblioteca de Catalunya, l’ús de la tècnica de la descripció en més d’un nivell. La capacitat del format de gestionar descripcions en més d’un nivell –una de les més reivindicades pels usuaris de l’UKMARC i fre de la seva harmonització amb els formats USMARC i CANMARC– ja ha estat abandonada de fet per les biblioteques que incorporen els seus registres bibliogràfics en el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i també, entre altres, per les bilioteques de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Un altre punt que s’ha de considerar a l’hora de prendre una decisió sobre el futur dels formats, és la pérdua d’informació que podria ocasionar la conversió a l’USMARC de registres bibliogràfics en CATMARC, ja que l’adopció del format americà comportaria la conversió de les bases de dades actuals. El tercer annex inclou informació sobre aquest punt.

Finalment, la Subcomissió ha cregut oportú adjuntar, com a últim annex, la valoració positiva que Janet Higinbotham –de la National Library of Scotland– fa de l’experiència de l’adopció del format USMARC per part d’aquesta biblioteca nacional.

2. Formats USMARC, UKMARC i CATMARC

2.1 Formats USMARC

Després d’estudis previs que mostraren la conveniència d’iniciar l’automatització dels processos de la Library of Congress per les funcions de catalogació, consulta i recuperació de la informació, i que feren recomanacions explícites sobre el contingut dels registres llegibles per ordinador i sobre la necessitat que fos la LC qui dissenyés aquest registre, el gener de 1966 aquesta biblioteca va iniciar un projecte pilot que tenia l’objectiu de demostrar la possibilitat i la utilitat de distribuir dades catalogràfiques llegibles per ordinador. En el projecte –que s’anomenà MARC (Machine Readable Cataloging), hi van participar la mateixa Library of Congress i setze biblioteques més que representaven les diverses tipologies de centres i que tenien els recursos necessaris per avaluar les dades catalogràfiques en format llegible per ordinador i per preparar informes escrits. La participació d’aquestes biblioteques va consistir sobretot en experimentar, a partir dels registres MARC distribuïts per la LC, la producció de fitxes de catàleg, de catàlegs en forma de llibre, de llistes d’alertat, l’ordenació automàtica, etc.

La LC va dedicar els primers mesos del projecte a dissenyar el format que s’havia d’emprar en el projecte pilot –MARC I– i els programes i procediments necessaris per processar les dades catalogràfiques. El mes de setembre de 1966 es va distribuir la primera cinta amb registres MARC a les biblioteques participants i el mes de novembre va començar un servei setmanal de distribució de cintes magnètiques. En finalitzar el projecte pilot el juny de 1968, la LC havia distribuït uns 50.000 registres MARC de llibres en llengua anglesa (la idea inicial era partir d’un enfocament més coordinat que contemplés tots els tipus de material, però es va decidir que, en la fase pilot, les proves del format es limitessin a llibres en llengua anglesa).

Acabada la fase pilot, el mateix juliol de 1968 començà la difusió del format definitiu, el MARC II, i la formació dels seus usuaris potencials. Amb la participació de l’American Library Association s’organitzaren una sèrie de seminaris per donar a conèixer el format i els procediments de la LC, i per explicar com podien utilitzar els registres MARC de la LC les biblioteques individuals.

El març de 1969, acabat el període de proves dels programes i procediments resultants de la fase pilot, començà la fase operativa del projecte. S’inaugurà el MARC Distribution Service i es regularitzà la distribució setmanal de cintes amb els registres MARC de la LC –uns 1.000 registres setmanals. El servei s’amplià de manera gradual a materials en diferents llengües i suports:

Desenvolupament del MARC Distribution Service

Fins al 1975 s’havien distribuït 140.000 registres anuals. A partir de 1975 aquest nombre s’incrementà a 250.000 registres. El 1975 la base de dades MARC de la LC contenia ja més de 600.000 registres bibliogràfics.

Com diu Henriette Avram, el projecte MARC va anar, des dels seus inicis, indisolublement unit a l’automatització de biblioteques i a la formació de xarxes d’informació. MARC també és un concepte que ha d’associar-se a la normalització, ja que la disponibilitat de registres en format llegible per ordinador va fer possible i va estimular la catalogació compartida i la catalogació per còpia, que només podien progressar si s’asseguraven unes pràctiques uniformes. De fet, l’experiència de la Library of Congress amb el projecte MARC fou un dels factors que van influir directament en el programa ISBD de l’IFLA.

Un dels objectius del projecte pilot va ser provar i perfeccionar un format que fos prou versàtil per acomodar-se a usos molt diferents, però la seva finalitat prioritària era que aquest format servís per distribuir registres de catàleg des de la Library of Congress a altres biblioteques del país. L’interès que la British National Bibliography (BNB) va mostrar pel projecte, va influir en el fet que el format definitiu –el MARC II– fos un format de comunicació apte per a l’intercanvi de dades bibliogràfiques entre organismes diversos –i no d’un organisme a altres com en el pla inicial– i amb una possible projecció internacional. La mateixa BNB va iniciar el 1968 un projecte pilot per al desenvolupament de l’UKMARC.

Són diversos els factors que van influir en l’acceptació del format MARC II i en la seva implantació. La modèlica planificació del projecte pilot i la difusió posterior del format van ser elements decisius del seu èxit. Un altre fet destacat és que els grans serveis bibliogràfics nacionals –com OCLC (Ohio College Library Center, més tard Online Computer Library Center), RLIN (Research Libraries Information Network) i WLN (Washington Library Network, posteriorment Western Library Network)–, que a inicis dels anys setanta començaven a desenvolupar-se, el van adoptar com a format de les seves bases de dades. A l’èxit del format també va contribuir el fet que la Library of Congress continués el seu desenvolupament amb la col·laboració dels usuaris externs del format.

Paral·lelament al desenvolupament del MARC Distribution Service, el format inicial es va anar ampliant i modificant fins a configurar tota una sèrie de formats bibliogràfics –aptes per codificar dades catalogràfiques de diferents tipus de materials– i una sèrie de formats no bibliogràfics –d’autoritats, de fons i localitzacions, de classificació, etc.:

Manuals del format LCMARC:

El desenvolupament progressiu dels diversos formats bibliogràfics va provocar una certa independència entre ells i el problema afegit de la dificultat de codificar en USMARC aquells materials que participen de dos formats diferents –per exemple, una publicació en sèrie de mapes, o els materials multimèdia. Per solventar aquest problema, a la segona meitat dels anys vuitanta es començà a estudiar la integració dels diversos formats bibliogràfics que es consolidà el 1996.

El format USMARC ha estat el model directe o indirecte dels formats nacionals que s’han desenvolupat posteriorment. En els darrers anys els formats nacionals han fet esforços per convergir cap els dos models que s’han anat imposant –l’USMARC i l’UNIMARC. Dins d’aquesta tendència cal notar que l’any 1994 la British Library, la Library of Congress i la National Library of Canada decidiren estudiar l’harmonització del CAN/MARC, l’UKMARC i l’USMARC. Si bé la British Library ha deixat clara la seva postura de mantenir alguns dels trets de l’UKMARC, ja ha estat anunciada la publicació del MARC 21 que es presenta com la continuació del CAN/MARC i de l’USMARC ja totalment harmonitzats. La publicació del MARC 21 està prevista per a l’estiu de 1999.

El joc de formats USMARC ha estat pensat per representar i intercanviar registres de catàleg. En sistemes integrats, aquests registres han de permetre la gestió centralitzada en un únic catàleg de totes les operacions que realitza el centre amb els seus documents (descripció i identificació, cerca, recuperació, adquisició, control d’autoritats, control de la recepció dels números de les publicacions en sèrie, circulació, reproducció, preservació, gestió de l’intercanvi de registres, etc.). Per acomplir totes aquestes funcions i, al mateix temps, permetre l’intercanvi de registres bibliogràfics, d’autoritats, de classificació i de fons, el format bibliogràfic inicial s’ha desenvolupat en tot un joc de formats (bibliogràfic, d’autoritats, de classificació, de fons i d’informació a la comunitat).

El format bibliogràfic USMARC ha estat dissenyat per ser el vehicle d’informació catalogràfica de llibres impresos i manuscrits, recursos electrònics, documents cartogràfics, música impresa i manuscrita, microformes, enregistraments sonors, material gràfic projectable i no projectable, objectes tridimensionals, multimèdia, material d’arxiu, reculls facticis, publicacions en sèrie, etc. Cal destacar novament que l’abast del format és exhaustiu i efectiu; en el format bibliogràfic hi ha elements i flexions d’elements comuns que permeten anotar les característiques específiques pròpies de cadascun d’aquests tipus de documents. Per exemple, l’USMARC bibliogràfic flexiona el camp 008 per tipus de document i duplica aquest camp amb el 006 (repetible, per poder donar altres característiques del material descrit en el registre quan aquest material participa de característiques de diferents tipus de documents –com per exemple, una publicació en sèrie de mapes–, del material d’acompanyament o dels components de materials multimèdia). La funció d’aquests camps codificats és la de permetre una gestió més acurada de la informació i potenciar la cerca i la recuperació.

2.1.3 Manteniment i desenvolupament. A principis dels anys setanta es creà, dins de l’American Library Association (ALA), el comitè MARBI (Committee on Representation in Machine-Readable Form of Bibliographic Information), que a partir de 1973 actua, a proposta de la LC, com a comitè assessor del format MARC (MARC Advisory Committee). Aquest comitè té l’encàrrec de vigilar l’evolució del format i treballar juntament amb la LC en el seu desenvolupament. Des de finals dels anys setanta, el comitè MARBI insta a la LC perquè prepari les propostes de modificacions i ampliacions del format, les quals són discutides i aprovades periòdicament pel mateix comitè MARBI i per representants de la LC. Les reunions per discutir les propostes tenen lloc dues vegades l’any (el gener i el juny o juliol). Aquesta forma de treballar assegura l’actualització permanent del format.

La continuïtat i la solvència de les entitats directament lligades al manteniment i desenvolupament dels formats USMARC, la quantitat, qualificació, diversitat tipològica i capacitat de reacció dels seus usuaris i els procediments utilitzats en la seva gestió, manteniment i posada al dia, han possibilitat una evolució àgil i raonablement actualitzada d’aquests formats. Al mateix temps, aquests fets han donat als formats USMARC l’estabilitat i la compatibilitat i coherència imprescindibles en un estàndard que aspiri a convertir-se en norma nacional i internacional en base a la seva rendibilitat tècnica.

2.1.4 Difusió. Els formats UNIMARC i USMARC són, en el doble vessant de formats de sistemes documentals informatitzats i formats d’intercanvi, els pols d’atracció dins de l’actual tendència cap a la convergència de formats MARC. Per la seva difusió, els dos jocs de formats s’han convertit, de fet, en formats internacionals. L’autoritat dels formats UNIMARC, com a estàndards internacionals, es recolza en la pròpia autoritat de l’organisme internacional del qual emanen, l’IFLA; la dels formats USMARC, a nivell nacional, en l’autoritat que els gestiona, i, a nivell internacional, en el seu prestigi, provada eficiència i mercat de productes USMARC (registres i programaris).

2.1.5 Mercat de productes. Dins del mercat de registres MARC, s’ha de destacar el gran volum dels registres bibliogràfics i d’autoritat USMARC, la seva mitjana de qualitat alta i la seva accessibilitat. D’altra banda, la compatibilitat de la normativa catalogràfica utilitzada a Catalunya i l’aplicada en la creació de registres USMARC fa que aquests registres siguin el més rendibles per a la catalogació per còpia tot i la necessitat de traduir-ne alguns camps. A més, un altre mercat de gran interès per a Catalunya, el mercat de registres IBERMARC, té un format molt proper a l’USMARC.

Respecte al mercat de sistemes de programes d’ordinador convé fer les següents observacions:

Amb aquest marc de referència, es constata que, dins del mercat de sistemes de programes basats en un format concret, el mercat de sistemes USMARC és el més nombrós, assortit i on la competència entre venedors ha operat més intensament i per més temps. A més, el binomi "registres USMARC/sistemes de programes USMARC" multiplica el valor d’aquests dos productes.

2.1.6 Documentació. La descripció del joc de formats USMARC està ampliament documentada en cinc manuals, un per a cada format. A més, hi ha una edició "abreujada" que descriu els cinc formats en un sol manual (pel nivell d’informació que conté, es pot considerar l’equivalent al Manual del CATMARC). Les darreres edicions d’aquests manuals són les que s’anoten a continuació:

El material complementari (codis de país, de llengua, de zones geogràfiques, etc.) es publica separadament. La difusió de tota aquesta documentació és correcta i les seves actualitzacions segueixen el ritme dels canvis introduïts en els formats amb un retard raonable.

Els sistemes documentals més importants dels Estats Units d’Amèrica (LC, CONSER, OCLC, NACO, etc.) publiquen manuals per a l’aplicació del joc de formats USMARC o inclouen en els seus manuals de catalogació directrius per a la seva aplicació. A més, el joc de formats USMARC ha generat i continua generant nombrosa bibliografia tècnica, i són molts els documents tècnics produïts als Estats Units d’Amèrica que l’utilitzen en la seva redacció i en les seves exemplificacions.

2.1.7 Complexitat. Les crítiques més fortes als formats USMARC fan referència a la seva complexitat. Tanmateix, per fer una valoració d’aquesta realitat innegable convé trobar les seves causes.

Una part d’aquesta complexitat és atribuïble a la diversitat de sistemes documentals, funcions i tipus de documents que pretén abastar i a l’exhaustivitat amb què ho fa. Tanmateix, si els formats USMARC han de servir com a marc de referència a tots aquests sistemes, funcions i documents, cal aceptar la complexitat que seïn deriva. A més, cal considerar que els formats USMARC no obliguen a donar en tots els casos tota la informació que preveuen. Una forma de simplificar-los és establir els elements que el sistema documental considera que s’han de donar.

L’ús més profús dels indicadors de camp per donar instruccions al programari sobre la generació de punts d’accés, de notes, de frases que inicien notes, etc., fan més complexa la manipulació dels formats USMARC. Una vegada més, però, la complexitat es justifica per les seves contrapartides positives: a partir de la informació introduïda una sola vegada en el registre, el sistema de programes pot generar una nota i un punt d’accés; al ser el sistema de programes el que genera les frases introductòries, s’elimina el problema de les barreres lingüístiques ja que es pot definir localment el contingut d’aquestes frases, etc.

Un altre motiu de complexitat és atribuït per la bibliografia tècnica al sistema de puntuació i codificació. El catalogador ha d’introduir la puntuació prescrita per la normativa per separar zones i elements del registre i, a més, ha d’introduir els codis identificadors dels subcamps que separen els elements d’informació que manipula el programari. Les causes d’aquesta característica es troben en la història del desenvolupament del format bibliogràfic. És una realitat que s’ha de tenir en compte a l’hora de decidir si es passa al joc de formats USMARC; el format CATMARC no té aquesta dificultat i afegir dificultats noves segurament produirà rebuig. Tot i que aquesta realitat és innegable, precisa algunes puntualitzacions:

En tot cas, i per facilitar el treball dels catalogadors, es poden elaborar taules amb les codificacions i puntuacions finals de camp, les dues dificultats dels formats USMARC.

2.1.8 Èmfasi nacional. Els formats USMARC han estat dissenyats primerament per a la comunitat bibliotecària dels Estats Units d’Amèrica i, subsidiàriament, per a la comunitat internacional. Aquest fet es manifesta de dues maneres en la informació codificada dels formats: l’autoritat que manté les llistes de codis és nord-americana i, a vegades, aquestes llistes emfatitzen l’àmbit nord-americà. Aquesta situació no és nova en l’àmbit català ja que altres normatives catalogràfiques aplicades a Catalunya pateixen aquest mateix inconvenient. Si es vol obviar aquest inconvenient, es pot pensar en afegir codis específics per a Catalunya que es "traduirien" mitjançant un petit conversor quan els registres s’exportessin fora de Catalunya. Si s’adoptés aquesta solució, s’ha de tenir en compte que a l’importar registres de fora de Catalunya s’haurien de fer manualment les "traduccions" pertinents.

2.2 FORMATS UKMARC

2.2.1 Ressenya històrica

Format bibliogràfic. L’any 1969 la Britisih National Bibliography (BNB) creà un servei de distribució de registres UKMARC dels llibres corrents britànics –era la versió informatitzada de la British national bibliography impresa que sortia setmanalment. En aquell temps, el format UKMARC reflectia sobretot les necessitats pròpies de la BNB però, de forma gradual i a partir de l’any 1975 en què es publicà la primera edició de l’UK MARC manual, el format UKMARC esdevingué un format nacional de comunicació.

Fins a la seva tercera edició (1990), el format es desenvolupà bàsicament per abastar els diferents tipus de material que es troben habitualment en les biblioteques. L’any 1992 la British Library, entitat responsable del manteniment del format, establí criteris per al desenvolupament de l’UKMARC que manifesten una tendència cap a l’USMARC. L’any 1994 la British Library, la Library of Congress i la National Library of Canada iniciaren el procés de convergència dels formats UKMARC, USMARC i CAN/MARC ja mencionat anteriorment (vegeu 2.1.1).

És per tot això que la quarta edició del format UKMARC (1996) es destacà no només per la inclusió de camps destinats a recollir informació d’interès en el comerç del "llibre" i camps específics per a documents "antiquaria", sinó també per l’inici de la incorporació de camps procedents de l’USMARC bibliogràfic pensats per permetre una gestió més completa dels documents dins del sistema documental. A partir del 1996 es fa manifest en el format britànic l’increment de camps de l’USMARC d’índole diversa. Els camps procedents de l’USMARC han estat adaptats a la configuració de l’UKMARC.

L’any 1997 es constituí el MARC Harmonization Coordinating Committee per continuar el treball d’harmonització dels formats i coordinar el projecte. Ara bé, els següents són punts conflictius per a l’harmonització dels formats: la correspondència entre la codificació dels subcamps i els elements de les ISBD, la puntuació generada pel sistema a partir dels designadors de contingut i la possibilitat d’utilitzar la descripció en més d’un nivell –ús del camp 248. La British Library ha iniciat un procés de consulta als usuaris de l’UKMARC i un programa de convergència amb l’USMARC i el CAN/MARC que té com a límit no qüestionable els punts anteriors.

És així que, des del seu començament, l’UKMARC bibliogràfic ha estat sotmès a la tensió de dues tendències contraposades: l’una l’apropa a l’USMARC i l’altra l’allunya. Entre les causes que l’apropen a l’USMARC hi ha:

Entre les causes que allunyen els dos formats hi ha:

Format d’autoritats. L’UKMARC bibliogràfic incorpora elements destinats a la informació d’autoritats de noms i títols. En concret, el registre bibliogràfic UKMARC conté els camps 900, 910, 911 i 945 pensats per generar referències de noms i de títols en índexs. A més, i fins al 1997, la British Library disposava d’un format d’ús intern per a la gestió de la seva llista d’autoritats de noms: BL APC in-house authorities format (1990- ).

L’any 1996 la British Library i la Library of Congress signaren el Memorandum of agreement on convergence of cataloguing policy. L’acord fa efectives les propostes treballades per consensuar les pràctiques catalogràfiques en el camp dels punts d’accés bibliogràfics, elaborats segons AACR2, i que s’exposen en el Cataloguing policy convergence agreement. Per aquest acord, la British Library passa a ser membre del programa NACO (Name Authority Cooperative Program) i aporta els seus registres d’autoritats de nom a la United States National Authority File que ha de fer possible la creació d’una base de dades de registres d’autoritats internacional –l’Anglo-American Authority File. L’objectiu d’aquesta base de dades és facilitar l’intercanvi de registres d’autoritats, reduir duplicitats d’esforços en l’establiment d’encapçalaments i donar major consistència als encapçalaments usats en els registres catalogràfics creats a banda i banda de l’Atlàntic. Una de les conseqüències del projecte ha estat la publicació de The UKMARC and Anglo-American authority formats: a cataloguer’s guide (hivern del 1997).

Formats de classificació, de fons i d’informació a la comunitat. L’UKMARC no té formats específics per a aquests tipus d’informació.

2.2.2 Abast. A part d’una major exhaustivitat i completesa general de l’USMARC, les diferències més marcades entre l’UKMARC i l’USMARC són:

2.2.3 Característiques pròpies del format. Les dues diferències bàsiques entre l’UKMARC i el CATMARC són, en primer lloc, la utilització del camp 248 i els indicadors d’altres camps per possibilitar la descripció en nivells i, en segon lloc, la generació de la puntuació ISBD prescrita a partir dels codis de subcamp. Aquestes dues característiques són considerades actualment irrenunciables pels responsables del manteniment de l’UKMARC.

El tema de la "codificació i puntuació" ja ha estat tractat més amunt (vegeu 2.1.7) i només cal afegir-hi que la codificació segons UKMARC permet una visualització més flexible dels registres en l’ordinador i una tipografia més acurada en els seus productes impresos.

Pel que fa a l’ús del camp 248, els seus defensors afirmen que aquesta tècnica permet una descripció més acurada i diàfana de les unitats físiques del document. En primer lloc, s’ha de fer notar que aquesta tècnica no respon a la descripció en més d’un nivell contemplada per les ISBD; de fet, tal com la utilitzen la British Library i la British national bibliography, genera un registre analític de la part, però amb el punt d’accés principal corresponent a tot el document. A més, el motiu real per a l’ús de la "tècnica del camp 248" sovint és el tractament de documents incomplets en més d’una part (és a dir, quan no es tenen o no han estat publicades totes les seves parts) i no tant la descripció més acurada de les parts. D’altra banda, les tècniques alternatives (registres bibliogràfics separats per a les parts units per entrades d’enllaç –linking entries– i l’ús de la nota de conté i les dades provisionals entre angles) permeten tant una descripció acurada de les parts com la catalogació de documents incomplets en més d’una part. Tot i això, és cert que l’ús del camp 248 permet una distribució més clara de la informació corresponent a les parts, però, en contrapartida, obliga a llegir tots els registres de les parts per conèixer la totalitat de la informació relativa al conjunt del document. En conseqüència, aquesta tècnica sembla més adequada per a una bibliografia que vol informar separadament de les parts que han estat publicades, que no pas per a un catàleg que vol informar de les parts que es tenen d’un document en diverses parts.

2.2.4 Manteniment i desenvolupament. L’any 1992, la British Library acordà amb els usuaris del format UKMARC les directrius per a la gestió i manteniment del format. La British Library es mantingué com a responsable del format, però es designà a l’UKMARC Office com a nucli per al seu desenvolupament amb les funcions següents:

Així mateix, la British Library acordà els mecanismes per actualitzar el format. Les propostes de modificació que rep es consulten primerament amb determinats grups (com el Book Industry Communications i l’Uses of Book Industry Standards) i es difonen després per ser comentades (el període de consulta és normalment de tres mesos). Transcorregut el període de consulta, la British Library pren decisions i fa públiques les modificacions al format al butlletí d’informació Select i a les actulitzacions de The UKMARC manual.

2.2.5 Difusió. D’acord amb la tendència actual dels formats nacionals cap als formats "internacionals" UNIMARC i USMARC assenyalada més amunt (vegeu 2.1.4), el format UKMARC perd posicions en el mercat d’usuaris de formats de la família MARC. L’AUSMARC d’Austràlia, el THAIMARC de Tailàndia, l’ANNAMARC d’Itàlia, el SINGMARC de Singapur, basats en l’UKMARC, han estat abandonats com a formats nacionals per passar a l’UNIMARC o l’USMARC. En el mateix Regne Unit, la National Library of Scotland fa temps que empra l’USMARC i la National Library of Wales projecta fer-ho.

2.2.6 Mercat de productes. Els registres bibliogràfics UKMARC tenen una qualitat i rendibilitat per al sistema bibliotecari català comparables a les dels registres USMARC (amb l’excepció dels registres que utilitzen la "tècnica del camp 248" que part dels usuaris de VTLS a Catalunya no apliquen actualment). El mercat de registres bibliogràfics produïts originalment en format UKMARC és més reduït que el de registres bibliogràfics USMARC; a més, bona part del conjunt de documents codificats originalment en format UKMARC ho està també en USMARC. Si al mercat de registres produïts originalment en UKMARC s’hi afegeixen els registres convertits de l’USMARC a l’UKMARC, s’escurça la distància entre ambdós mercats. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que la conversió encareix el producte i redueix la seva qualitat. L’accesibilitat dels registres bibliogràfics UKMARC és més dificil que la dels registres USMARC.

No hi ha un mercat públic i informatitzat de registres d’autoritat UKMARC. La British Library fa públics els encapçalaments de nom utilizats per la Biblioteca en els seus registres catalogràfics en: The name authority list. Aquest document és una publicació mensual en microfitxa amb registres d’autoritat en format UKMARC fins a mitjans del 1997 i, a partir d’aquesta data, en l’Anglo-American authority format. La participació de la British Library en el projecte NACO (Name Authority Cooperative Project), liderat per la Library of Congress, fa preveure la desaparició d’aquella publicació.

El mercat de programes d’ordinador dissenyats a partir del format bibliogràfic UKMARC és molt més reduït que el de sistemes basats en l’USMARC. A més, l’aparició tardana d’un format estàndard UKMARC per a autoritats –l’hivern del 1997– i l’absència actual d’un format UKMARC de fons han impossibilitat el desenvolupament de sistemes integrats de programes d’ordinador dissenyats en base a un joc de formats UKMARC que abastin funcions com ara el control d’autoritats, control de recepció de números de publicacions en sèrie, etc. De fet, darrera de la decisió de la National Library of Scotland de passar a l’USMARC cal suposar que hi havia el fetd’adoptar un sistema integrat basat en l’USMARC, el VTLS.

2.2.7 Documentació. La documentació dels formats bibliogràfic i d’autoritats de l’UKMARC és la següent:

La bibliografia tècnica relacionada directament o indirectament amb el joc de formats UKMARC (manuals de catalogació, etc.) és més reduïda i molt menys utilitzada a Catalunya que la dels formats USMARC.

2.2.8 Senzillesa. La senzillesa de l’UKMARC bibliogràfic és el revers de la complexitat atribuïda a l’USMARC pel seus crítics. A fi de no repetir comentaris ja fets, per a una correcta valoració de la "complexitat vs. senzillesa" d’aquests formats, es remet al punt 2.1.7 dels formats USMARC. Només cal constatar un fet: l’UKMARC perd la seva "senzillesa" primitiva conforme avança el procés d’harmonització amb l’USMARC.

2.3 FORMATS CATMARC

Format bibliogràfic. L’any 1981 s’aprovà la Llei 3/1981, del 22 d’abril, de biblioteques i es creà l’Institut Català de Bibliografia (ICB) "encarregat d’elaborar i difondre la informació bibliogràfica" –Decret 165/1981, del 19 de juny, de creació de l’Institut Català de Bibliografia. Aquest mateix any i dins el projecte de producció i automatització de la Bibliografia nacional de Catalunya (BNC), l’ICB elaborà la versió provisional del format bibliogràfic CATMARC. Per a la seva elaboració es prengué com a base la segona edició de l’UKMARC (1980) a la qual es feren alguns canvis:

Es tractava d’una edició molt esquemàtica del format que inicialment només contemplava les monografies impreses.

L’any 1982 es començà a aplicar aquesta versió del format a la producció de la BNC corrent de monografies impreses. L’automatització de la BNC propicià l’inici de l’automatització d’altres activitats bibliogràfiques del Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic de la Generalitat de Catalunya: monografies antigues, publicacions en sèrie, etc. A partir de 1984/1985 començà la difusió del format CATMARC per la resta del sistema bibliotecari català. Aquests fets motivaren la necessitat d’ampliar el format.

L’any 1984, l’ICB proposà la creació d’una oficina del CATMARC que assegurés un desenvolupament coherent i una utilització uniforme del format. Aquest projecte no va prosperar i, en el procés d’expansió del format, es generaren diversitat d’interpretacions, modificacions i ampliacions del format CATMARC inicial.

L’ICB publicà l’any 1987 la primera edició estàndard del Manual de CATMARC que es completà i actualitzà el 1990. L’objectiu era oferir una descripció completa del format, amb explicacions i exemples, que permetés la catalogació de tota mena de documents i que afavorís una major uniformitat en la seva aplicació. Amb aquest mateix propòsit es va convocar també la primera reunió d’usuaris del CATMARC.

L’any 1990, s’introduí a Catalunya el sistema de programes VTLS. Aquest sistema, originari dels Estats Units d’Amèrica, està dissenyat a partir de l’USMARC. Tanmateix, els usuaris del sistema van exigir la seva aplicació al format CATMARC bibliogràfic (ampliat amb etiquetes del format USMARC). En absència de formats nacionals d’autoritats i de fons, els usuaris catalans de VTLS han adaptat el format USMARC d’autoritats a la configuració del CATMARC bibliogràfic i han adoptat l’USMARC de fons.

Paral·lelament, el Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic de la Generalitat de Catalunya encarregà l’elaboració d’un format CATMARC d’autoritats. L’elaboració del format d’autoritats propicià la revisió del format bibliogràfic. L’any 1992 es publicà la segona edició revisada i augmentada del Manual del CATMARC. Aquesta segona edició introduí designadors nous en el format bibliogràfic i en modificà de ja existents. La majoria d’aquests canvis tenen el seu origen en l’USMARC i l’UKMARC, però alguns altres foren creats pels responsables de l’edició (en tots els casos es mantingué la configuració UKMARC). Com a conseqüència d’aquests canvis, el format bibliogràfic del CATMARC passà a ser deutor de dos formats a la vegada i es convertí en un format híbrid de l’UKMARC i de l’USMARC –amb un clar domini, però, de les característiques de l’UKMARC.

L’aparició de la segona edició del Manual va despertar reticències entre alguns usuaris del format CATMARC i l’any 1993 es convocà una reunió d’usuaris per avaluar-ne la situació i l’evolució.

Format d’autoritats. Com en el cas de l’UKMARC, la primera edició del CATMARC incorporà en el format bibliogràfic, entre altres elements destinats a la informació d’autoritats de noms i títols, els camps 900, 910, 911 i 945, pensats per generar referències de noms i de títols en índexs a partir dels registres bibliogràfics mateixos. La segona edició del CATMARC afegí els camps 950 i 951 per a les referències dels encapçalaments de matèries i, a més, incorporà un format d’autoritats complet. Aquest format d’autoritats es va dissenyar a partir de l’USMARC, però amb canvis importants. En els designadors relacionats amb el format bibliogràfic –els camps d’encapçalaments i les traces de les referències–, es mantingué la configuració UKMARC. Els usuaris de VTLS a Catalunya utilitzen actualment el format USMARC d’autoritats adaptat a la configuració CATMARC (Format MARC per a dades d’autoritat: menció resumida dels designadors de contingut: definició dels camps, indicadors i subcamps / Grup d’Usuaris VTLS-Espanya. 1992).

Formats de classificació, de fons i d’informació a la comunitat. El CATMARC no té formats específics per a aquests tipus d’informació.

2.3.2 Abast.

Format bibliogràfic. Com l’UKMARC, el CATMARC bibliogràfic no abasta el material d’arxiu i es limita fonamentalment a les funcions relacionades amb la descripció i identificació dels documents i cerca i recuperació de la informació dels seus registres. Per la seva completesa, la primera edició del CATMARC és comparable a l’edició de l’UKMARC de 1980, i la segona edició del CATMARC amb l’UKMARC que s’utilitza entre el 1990 i el 1996, però amb designadors nous no sempre coincidents –a vegades s’avança a canvis posteriors de l’UKMARC, altres, agafa una direcció diferent. El desenvolupament del CATMARC sembla més centrat en el seu nucli fonamental d’informació: les funcions relacionades amb la descripció i identificació de documents i la cerca i recuperació d’informació.

Format d’autoritats. El CATMARC d’autoritats es pot considerar una versió simplificada i modificada de l’USMARC influenciada pel format de The name authority list de la British Library i les pràctiques d’alguns centres catalans que mantenien catàlegs manuals d’autoritats.

2.3.3 Característiques pròpies del format. Hi ha dues característiques del CATMARC que interessa destacar: l’ús de la "tècnica del camp 248" i la hibridació de formats pròpia de la segona edició.

El disseny de la "tècnica del camp 248" del CATMARC bibliogràfic millora la de l’UKMARC. Permet la perfecta plasmació de la descripció en més d’un nivell establerta per les ISBD i, per tant, possibilita donar en un únic registre bibliogràfic informació acurada del conjunt del document i de totes les seves parts. La dificultat rau en trobar un sistema de programes que gestioni correctament aquests registres, és a dir, que sigui capaç de compactar els registres de les parts d’un document en un registre únic.

Pel que fa a la hibridació de formats de la segona edició del CATMARC –tant en el format bibliogràfic com en el d’autoritats–, s’ha de dir que un format híbrid com a tal no és necessàriament ni bo ni dolent, ja que el resultat dependrà de com s’hagi fet la hibridació. Però aquest fet pot tenir unes conseqüències que s’han de tenir en compte; així, per exemple, pot afegir noves dificultats a l’hora de trobar un sistema de programes que gestioni correctament els registres en aquest format híbrid.

Així doncs, en tots dos temes (la "tècnica del camp 248" i la hibridació de formats) s’arriba a la mateixa dificultat: trobar un sistema de programes que gestioni correctament els registres. Com ja s’ha dit més amunt (vegeu 2.1.5), un sistema documental informatitzat està compost bàsicament de registres i d’un sistema de programes d’ordinador que gestiona la informació dels registres. En aquest cas, es tenen registres en un determinat format i s’ha de trobar un sistema que els gestioni adequadament. Per solucionar aquest problema es pot pensar en recórrer a alguna de les alternatives següents:

Donada la situació actual a Catalunya i després de les experiències ja viscudes, quina d’aquestes alternatives pot garantir la seva viabilitat?

2.3.4 Manteniment i desenvolupament. El format bibliogràfic UKMARC ha tingut un manteniment complex i un desenvolupament incert degut a les dues tendències a què ha estat sotmès (la que l’apropa a l’USMARC i la que l’allunya d’ell). Aquesta situació es reprodueix i es multiplica en el cas del format bibliogràfic CATMARC (1992) que, com a format híbrid, ha de girar simultàniament a l’entorn a dos formats, l’UKMARC i l’USMARC.

Aquesta situació, complexa per si mateixa, s’ha vist agreujada per l’absència d’un organisme encarregat específicament del manteniment i desenvolupament del CATMARC. És cert que la Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya atorga la responsabilitat de la gestió i el manteniment del format a la Biblioteca de Catalunya; tanmateix, des que es va publicar la segona edició del Manual, cap organisme no ha pres cap decisió sobre el seu manteniment i la forma d’actualitzar-lo. No s’ha fet un seguiment i manteniment continuat del format CATMARC, la tasca de la Biblioteca de Catalunya s’ha limitat bàsicament a donar resposta a les consultes puntuals dels usuaris.

2.3.5 Difusió. El format bibliogràfic CATMARC ha arribat a ser el format utilitzat més extensament a Catalunya. Tanmateix, causes de naturalesa diferent han contribuït a la desregularització de la seva aplicació:

2.3.6 Mercat de productes. Amb relació als sistemes documentals emprats a Catalunya que gestionen registres MARC, destaca tant pel nombre de registres com pel d’usuaris el sistema VTLS que és utilitzat, entre altres institucions, per la Biblioteca de Catalunya, totes les biblioteques de les universitats públiques catalanes, el Consorci de Biblioteques de les Universitat de Catalunya, les xarxes de biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i les biblioteques de departaments i d’altres organismes que depenen del govern de la Generalitat de Catalunya.

Els altres sistemes emprats a Catalunya que gestionen registres MARC són ABSYS i SABINI –que tenen aplicacions en els formats CATMARC i IBERMARC–, BiblioNext –que ha estat desenvolupat directament per gestionar registres CATMARC– i MicroVTLS. El nombre de registres gestionats per aquests sistemes és molt inferior al total de registres en bases de dades VTLS; així mateix, els usuaris d’aquests sistemes també és molt menor que el d’usuaris de VTLS.

2.3.7 Documentació. Les dues versions del format bibliogràfic CATMARC que actualment s’apliquen a Catalunya es descriuen en les dues edicions del Manual del CATMARC (1987 i 1992). El format d’autoritats CATMARC es descriu en la segona edició del Manual del CATMARC (1992).

Manual del CATMARC. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Institut Català de Bibliografia, 1987- . 1 vol. (en paginació múltiple).

Manual del CATMARC. 2a ed. rev. i augm. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1992- . 1 vol. (en paginació múltiple).

Si no es tenen en compte les diferències d’abast i completesa ja assenyalades, el Manual del CATMARC es pot considerar, per les seves explicacions, comentaris, exemples, etc., l’equivalent a les parts corresponents de l’USMARC concise formats ("Bibliographic data" i "Authority data"). Aquesta equivalència posa de manifest una possible carència dels manuals del CATMARC: si la versió abreujada dels formats USMARC troben una presentació més aprofundida en les seves versions completes (USMARC format for bibliographic data, USMARC format for authority data, USMARC format for classification data, etc.), on s’ha d’anar per trobar una presentació més aprofundida del CATMARC? Aquest és un problema real amb el qual es troba freqüentment el personal dedicat a regularitzar l’aplicació dels formats a Catalunya i que es resol amb la consulta de la versió completa dels formats USMARC.

La bibliografia tècnica relacionada amb el joc de formats CATMARC –manuals d’aplicació dels formats, manuals de catalogació, etc.– és molt reduïda. L’ús de la bibliografia tècnica basada en altres formats necessita ser reinterpretada perquè es pugui aplicar a un context CATMARC.

2.3.8 Senzillesa. Es remet als comentaris fets més amunt relatius a l’UKMARC (vegeu 2.2.8) i a l’USMARC (vegeu 2.1.7).

2.3.9 Èmfasi nacional. El CATMARC resol en part el problema de l’èmfasi nacional amb l’ampliació de les llistes de codis emprades en formats foranis (per exemple, codis d’àrea geogràfica per a les comarques catalanes). Tanmateix, les modificacions són mínimes i no queda resolt el problema de l’autoritat que manté aquestes llistes. (De fet, no es creu convenient allunyar-se de les llistes que tenen una acceptació internacional, ja que aquest allunyament dificultaria l’intercanvi internacional de registres).

Des de l’any 1993 el sistema bibliotecari català viu una situació complexa pel que fa als formats MARC. Les causes més visibles d’aquesta situació són: a) la publicació el 1992 de la segona edició del Manual del CATMARC, que revisa i augmenta l’estàndard nacional del format bibliogràfic i que estableix l’estàndard nacional de format d’autoritats; b) la convivència en el sistema bibliotecari català de diferents polítiques d’ús dels formats CATMARC (1987), CATMARC (1992) i d’alguns camps de l’USMARC. Davant d’aquesta situació, la Subdirecció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya va convocar una reunió el 25 de novembre de 1993, en la qual van participar els usuaris més representatius dels formats CATMARC, i va encarregar l’elaboració d’un estudi de la situació del CATMARC a Catalunya a un equip ad hoc format per Daniel Busquets, Ida Conesa, Imma Ferran i Carme Franch.

Aquest equip recull en el seu informe final –Format CATMARC: document de treball, de 10.3.1993– els resultats de l’enquesta que va realitzar a 17 centres bibliogràfics de Catalunya. Atesos els importants canvis que hi ha hagut en el sistema bibliotecari català derivats, d’una part, de l’aplicació de la llei de biblioteques de 1993 –Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya–, d’una altra, del desenvolupament de catàlegs col·lectius i, per últim, de l’àmplia difusió que ha tingut el sistema de programes VTLS a Catalunya, gran part de les dades de l’enquesta ha quedat obsoleta. Tanmateix, pel que fa al format bibliogràfic, les dades de l’informe reflecteixen una situació que també es produeix actualment: hi ha centres que utilitzen CATMARC (1992), n’hi ha que fan servir CATMARC (1992) amb designadors de l’USMARC, i n’hi ha que usen CATMARC (1987) amb designadors de l’USMARC i/o del CATMARC (1992).

Pel que fa al format d’autoritats, la situació ha canviat substancialment en relació a la reflectida en l’informe. Tot i que el CATMARC (1992) segueix essent oficialment l’estàndard nacional, ja que és l’únic publicat, el format d’autoritats més utilitzat actualment a Catalunya és l’adaptació de l’USMARC d’autoritats feta pel Grup d’Usuaris VTLS-Espanya (setembre 1992). Aquesta adaptació és una versió catalana molt reduïda del format nord-americà original; es limita a definir els designadors de contingut del format i a establir els valors que poden prendre els indicadors de camps i les posicions de la capçalera, del directori i del camp 008 (per a una aplicació consistent del format caldria, com a mínim, traduir al català la versió abreujada –"concise"– del format original i adaptar la definició dels valors codificats del camp 008 a les eines i funcionament de l’entorn català). Per tal de fer el format d’autoritats coherent amb el format bibliogràfic CATMARC, el format original es va adaptar a la configuració CATMARC.

Amb relació al format de fons, a Catalunya no hi ha oficialment un format que es pugui considerar estàndard nacional. En el cas de les monografies (amb l’excepció de les dades de localització dels recursos electrònics d’accés remot), per anotar les dades de fons i localització s’utilitzen etiquetes locals del format bibliogràfic i/o el format VTLS de registres d’item (o d’exemplar). En el cas de publicacions en sèrie (amb l’excepció de les dades de localització dels recursos electrònics d’accés remot), el format més utilitzat actualment a Catalunya és l’adaptació de l’USMARC de fons feta pel Grup d’Usuaris VTLS-Espanya (setembre 1992). Com en el cas del format d’autoritats, aquesta adaptació és una versió catalana molt reduïda del format nord-americà original. Tanmateix, s’ha mantingut la configuració de l’USMARC i no s’ha adoptat la del CATMARC (per exemple, els designadors de subcamp poden tenir caràcters numèrics i alfabètics –en el CATMARC només poden ser alfabètics).

A Catalunya no s’utilitzen formats de classificació ni formats d’informació a la comunitat.

Comparats els formats USMARC, UKMARC i CATMARC, vista la situació actual dels formats MARC a Catalunya i tenint en compte les prospectives de futur dels formats MARC fetes per Mortaza Kokabi i, més recentment, per Alan Hopkinson, dues són les alternatives que es consideren aconsellables per al sistema bibliotecari català: a) una nova edició revisada i augmentada del CATMARC, el CATMARC3 (format bibliogràfic CATMARC, format d’autoritats USMARC amb configuració CATMARC i format de fons i localitzacions USMARC) o b) l’adopció del joc de formats USMARC. A continuació es relacionen les tasques que s’haurien de dur a terme per a la implementació de les dues alternatives i els seus avantatges i inconvenients.

Tal com s’ha dit, l’UKMARC està sotmès a un programa d’harmonització amb els formats CAN/MARC i USMARC (aquests dos últims formats han donat lloc al MARC 21). Els límits que els responsables de l’UKMARC han posat a aquest programa de convergència són: la correspondència de l’estructura de codificació dels subcamps amb els elements de les ISBD, la generació de la puntuació pel programari i la possibilitat d’utilitzar la descripció en més d’un nivell (ús del camp 248). Com a conseqüència d’aquesta convergència, és de preveure un apropament progressiu de l’UKMARC a l’USMARC amb els límits ja citats.

En aquest context són possibles dues variants extremes a l’alternativa CATMARC3 (amb variants intermèdies), depenent de la política de desenvolupament del CATMARC bibliogràfic que s’acordi: a) basar el seu desenvolupament en l’UKMARC o b) basar-lo en l’USMARC. En conseqüència, les consideracions que es fan per al conjunt de les dues variants en els apartats 4.1.1 a 4.1.3, han de ser matisades amb les consideracions que es donen a continuació per a cada una de les variants:

4.1.1 Tasques a realitzar

Format bibliogràfic

Format d’autoritats

Format de fons

4.1.3 Inconvenients

4.2 USMARC (format bibliogràfic USMARC, format d’autoritats USMARC i format de fons i localitzacions USMARC)

4.2.1 Tasques a realitzar

Format de fons

4.2.2 Avantatges

5 RECOMANACIONS

Els apartats anteriors d’aquest informe tenen l’objectiu de donar el màxim d’elements de valoració perquè la Comissió Assessora de Catalogació pugui prendre decisions sobre el futur dels formats a Catalunya. A aquests apartats tècnics, la Subcomissió ha cregut convenient afegir les recomanacions següents que haurien de ser considerades ineludibles amb independència de l’opció que finalment adopti la Comissió:

Finalment, la Subcomissió vol insistir en el fet que cal prendre decisions de manera urgent. L’estat actual dels formats utilitzats a Catalunya –mancats dels designadors necessaris per gestionar catàlegs d’interfície web–, empenyen els seus usuaris a prendre solucions unilaterals que empenyoren l’intercanvi de registres en introduir tota mena de variants en la seva aplicació.

Bibliografia

1 BASE DE DADES DE LES BIBLIOTEQUES ESPECIALITZADES DELS DEPARTAMENTS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

1.1 Institucions i calendari d'incorporació

És probable que l'any 2000 s'incorporin al projecte 4-5 biblioteques.

1.2 Nombre de registres al final del projecte
Les dades corresponen als registres automatitzats en els sistemes SICAB, CATDOC i MAD, que són els que es migraran a VTLS.

1.3 Formats

2.1 Nombre de biblioteques a 3 de juny de 1998

2.2 Estat de la base de dades a 3 de juny de 1998

2.3 Formats utilitzats

3.1 Nombre de biblioteques a 3 de juny de 1999

3.2 Estat de la base de dades a a 3 de juny de 1999

3.3 Formats utilitzats

4.1 Institucions que integren el CCUC a 1 de juny de 1999

4.2 Estat de la base de dades a 1 de juny de 1999

4.3 Formats utilitzats

4.4 Camps del format USMARC bibliogràfic utilitzats al CCUC

Annex B: Valoració de l’ús de la tècnica de descripció en més d’un nivell

Les ISBD ofereixen la possibilitat de la descripció en més d'un nivell com una de les alternatives per a la descripció bibliogràfica de parts. Les altres són:

"0.22. Les regles de descripció es basen en l'estructura general de la descripció de materials de biblioteca, la Descripció bibliogràfica normalitzada internacional general (ISBD(G)) ... Les regles segueixen exactament aquella estructura en l'ordre dels elements i llur puntuació prescrita ..."

"13.6. Descripció en més d'un nivell
13.6A. La descripció en més d'un nivell l'utilitzen normalment les bibliografies nacionals i aquells centres de catalogació que preparen entrades que necessiten una identificació completa tant de la part com del tot global en un registre únic que presenta la descripció del tot com a element principal. Useu-la com a alternativa de les entrades analítiques amb ‘En’.
Dividiu la informació descriptiva en dos o més nivells. En el primer nivell doneu només informació relativa al document com un tot. En el segon nivell doneu informació relativa a un grup de parts o a la part individual que es descriu. Si la informació del segon nivell es refereix a un grup de parts, doneu la informació relativa a la part individual en un tercer nivell. Distingiu els nivells per la disposició i/o per altres mitjans.
[...]
Quan s'hagin rebut totes les parts, completeu els elements que s'hagin deixat oberts."

Les LCRI estableixen que no s'usi la descripció en més d'un nivell.

L'aplicació que l'UKMARC i The British national bibliography fan de la descripció en més d'un nivell no s'ajusta al que preveuen les ISBD i les AACR2R.

El format UKMARC permet, a través d'un indicador, col·locar en el segon nivell de la descripció la següent informació:

però no permet posar-hi:

El format UKMARC no permet, per tant, indicar en el primer nivell de descripció la descripció física del conjunt de l'obra. Aquest fet representa que no es preveu que els registres d'una obra catalogada en més d'un nivell es puguin compactar en un únic registre, visualitzable amb una descripció comuna a tot el conjunt i tantes descripcions de les parts com parts tingui el document.

En l'aplicació de la bibliografia britànica això es fa palès –tant en la versió en línia com en la versió en paper– amb la creació de tants registres bibliogràfics com parts de l'obra es cataloguen, que mai –ni tan sols en la versió en paper– són compactats per oferir un únic registre.

El format CATMARC, ja des de la primera edició –no en l'edició provisional– modifica alguns camps del format UKMARC per tal d'adequar-los a la descripció en més d'un nivell prevista en la ISBD. Als camps ja previstos per l'UKMARC, s'hi afegeix la possibilitat d'usar un indicador dels camps 021 i 300 per tal de poder donar en el nivell corresponent al conjunt del document el número ISBN del conjunt i, sobretot, la descripció física del conjunt. Altres camps del format CATMARC que, a diferència de l'UKMARC, tenen un indicador per al nivell de catalogació són els 020, 023, 028 i 088.

També és diferent l'aplicació que en feia la Bibliografia nacional de Catalunya respecte la de la bibliografia britànica. En el cas català, tot i que en la base de dades de l'Institut Català de Bibliografia es creaven tants registres bibliogràfics com parts del document eren catalogades (sense poder-ne oferir una visualització única), en la bibliografia impresa els registres es compactaven a través d'un procés parcialment automàtic i parcialment manual per donar una descripció tal com és prevista en la ISBD: una única descripció per tot el conjunt i tantes descripcions de les parts com parts es tenien, totes en un únic registre bibliogràfic. La mateixa situació es dóna en la base de dades del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic i els catàlegs impresos que editava.

No contempla la possibilitat d'usar la descripció en més d'un nivell.

A l'hora d'establir els punts d'accés principal i secundaris, tant bibliogràfics com de matèries, cal tenir en compte si estem realitzant una catalogació per al conjunt del document o estem catalogant cada part del document part per part.

De les quatre opcions alternatives a la descripció en més d'un nivell, queda clar que en l'opció A es cataloga el conjunt com un tot, i que en les opcions B i C el que estem prioritzant és la part (excloem d'aquesta anàlisi l'opció D, destinada a la descripció de parts components). Per tant, en l'opció A, l'entrada principal serà la que correspongui al conjunt del document i les entrades secundàries i de matèries també es realitzaran segons correspongui al conjunt del document (però també es poden fer punts d'accés relatius a totes o algunes de les parts). En les opcions B i C, en canvi, els punts d'accés hauran d'anar en relació amb cada part concreta que es catalogui (i, semblantment al cas anterior, també es poden donar punts d'accés per al conjunt del document).

La descripció en més d'un nivell, tenint en compte com es presenta en la ISBD i l'aplicació que en feia l'Institut Català de Bibliografia, cal entendre-la com a catalogació del conjunt de l'obra en una única descripció bibliogràfica, encara que el format CATMARC preveu la creació de tants registres bibliogràfics com parts es cataloguin (amb una possibilitat més teòrica que real: "si cal, les dades resultants es poden formatejar a la sortida per tal que es creï una descripció a més d'un nivell", Manual del CATMARC, 2a ed., p. 3.4.5/12). Per tant, si la descripció en més d'un nivell es considera com una única descripció, els punts d'accés també s'hauran de fer per a tot el conjunt, tant el principal com els secundaris. I així, la traça d'un document catalogat en més d'un nivell haurà de ser la mateixa que si el document fos catalogat en un únic registre bibliogràfic (amb el benentés que es poden fer els punts d'accés secundaris relatius a totes o algunes de les parts). Aquest raonament era seguit tant per l'Institut Català de Bibliografia en la Bibliografia nacional de Catalunya com pel Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, tant en la base de dades com en els catàlegs impresos.

Aquesta opció, que sembla coherent amb el previst per les ISBD, no és aplicada en la bibliografia britànica –si més no això és el que es dedueix dels exemples consultats–, en la qual, per una banda, les entrades principals de cada part són les que corresponen al conjunt del document, mentre que per altra banda, les entrades secundàries es fan d'acord tant amb el conjunt com amb la part, i les de matèries es fan d'acord només amb cada part concreta.

La Biblioteca de Catalunya, per la seva part, utilitzava la tècnica de la descripció en més d'un nivell amb una interpretació més semblant a la de la bibliografia britànica –punt d'accés principal d'acord amb el conjunt del document, punts d'accés secundaris segons el conjunt i les parts, i entrades secundàries de matèries només segons cada una de les parts; aquesta modalitat havia estat substituïda darrerament per la interpretació de l'Institut Català de Bibliografia.

Interpretacions semblants a la de la bibliografia britànica es poden trobar també en els catàlegs de les biblioteques públiques de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona –segons es dedueix dels exemples consultats. En ambdós casos les entrades principals es fan sempre per la corresponent al conjunt, mentre que les entrades secundàries es fan tenint en compte tant les parts com el conjunt; en l'anàlisi de les matèries, en canvi, sembla que la xarxa de la Generalitat prengui com a base només el conjunt, mentre que la xarxa de la Diputació en faci tant per les parts com per al conjunt.

En la Biblioteca de Catalunya, una vegada abandonada la tècnica de la descripció en més d'un nivell com a conseqüencia de la incorporació del catàleg de la Biblioteca en el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), la catalogació de documents en més d'una part ha quedat concretada en el Manual de procediments de la Biblioteca de Catalunya, P CD-005.

Aquestes concrecions permeten usar les tres primeres opcions alternatives a la descripció en més d'un nivell que presenta la ISBD:

Aquestes tres opcions produeixen dos canvis fonamentals respecte la catalogació en més d'un nivell:

Catalogació en més d'un nivell: hi ha tants registres bibliogràfics com parts del document té la Biblioteca.

Aplicació de les concrecions de la Biblioteca de Catalunya:

Cas 1: en un únic registre es recullen totes les parts que té la Biblioteca.

Cas 2: continua havent-hi tants registres bibliogràfics com parts del document té la Biblioteca.

Comentari: per a l'usuari és més fàcil fer-se la idea de quines parts té la Biblioteca quan les troba totes en un únic registre.

Catalogació en més d'un nivell: en l'índex de títols apareix un únic epígraf pel títol del conjunt, que remet a una pantalla intermitja en què es torna a repetir el títol del conjunt tantes vegades com parts hi ha –sense donar el títol de la part. (El sistema de visualització millora en el catàleg de les biblioteques de la Generalitat, en què també s'hi indica el número de la part, i, sobretot, en el de les biblioteques de la Diputació, on, a més del títol del conjunt i el número de la part, també hi apareixen les primeres paraules del títol de la part.)

Aplicació de les concrecions de la Biblioteca de Catalunya:

Cas 1: en l'índex de títols apareix un únic epígraf pel títol del conjunt, que dóna accés a un únic registre bibliogràfic. Si es considera necessari, es poden fer entrades secundàries per tots o alguns títols de les parts.

Cas 2: en l'índex de títols apareixen tants epígrafs com parts té la Biblioteca (ja sigui: Títol de la part (no depenent), o Títol comú. Títol de la part (depenent)), cada un dels quals dóna accés al registre bibliogràfic de la part corresponent; a més, en l'índex de títols també apareix un únic epígraf pel títol del conjunt com a títol de col·lecció que, a través d'una pantalla intermitja on apareixen els títols de les parts, dóna accés a cada una de les parts que té la Biblioteca.

Comentari: en qualsevol dels dos casos, la visualització a través dels índexs és més clara, ja que se suprimeix la pantalla intermitja en què es repetia el títol del conjunt tantes vegades com parts havia catalogat la Biblioteca; aquesta pantalla intermitja de la Biblioteca de Catalunya no estava preparada per donar accés a descripcions en més d'un nivell.

Catalogació en més d'un nivell: en el primer nivell es dóna tota la informació corresponent al conjunt del document (títol i mencions de responsabilitat, menció d'edició, peu d'impremta, descripció física –nombre de volums... –, col·lecció, notes, ISBN de l'obra completa...); en el segon i següents nivells es dóna tota la informació corresponent a les parts, sempre que

aquesta informació és diferent de la corresponent al conjunt del document (normalment: títol i mencions de responsabilitat, data de publicació, descripció física –normalment: pàgines–, col·lecció amb la numeració concreta de la part, notes, ISBN...).

Cas 1: en donar la informació relativa a les parts en una nota de conté (camp 505), es tendeix a la reducció: es continuen donant els títols de les parts i les seves mencions de responsabilitat principals, però s'obvien altres mencions de responsabilitat, els números ISBN de les parts –sempre que hi hagi un ISBN d'obra completa– i la descripció física de les parts –paginació–; altres informacions queden més diluïdes dins de la descripció del conjunt, com és el cas de la data de publicació, que només és especificada per al conjunt del document. Tot i que aquesta és la tendència predominant, les concrecions permeten indicar amb notes qualsevol informació que es cregui rellevant. Per a documents en més d'una part no completats, les concrecions preveuen l’ús d’angles per donar informació sobre les parts que es tenen (nombre d’unitats físiques, data de publicació, etc.).

Cas 2: es mantenen bàsicament les dades de la zona del títol i de les mencions de responsabilitat, tot i que en el cas en què el títol del conjunt passa a ser títol de col·lecció, es tendeix a reduïr les mencions de responsabilitat. No es donen en cada registre les dades del peu d'impremta, la descripció física i les notes que afecten al conjunt del document.

Comentari: en el cas 1 es pot perdre alguna informació, però sempre poc rellevant; si es vol detallar més els peus d'impremta o les descripcions físiques de cada part –per exemple, en documents d'antiquària– cal donar més informació en les notes. En el cas 2, es perd la informació sobre el peu d'impremta i la descripció física del conjunt, que es pot restituir, però, a partir dels diversos registres bibliogràfics per a cada una de les parts accessibles a partir de l'entrada del títol del conjunt com a títol de col·lecció.

Catalogació en més d'un nivell: segons l'aplicació de l'Institut Català de Bibliografia, a través del registre bibliogràfic de cada part s'accedia als punts d'accés principal, secundaris i de matèries corresponents al conjunt del document. A més, segons el format CATMARC (que no contempla cap indicador per evitar crear una entrada secundària a través del camp 248, mentre que sí existeix a través del camp 245) sempre es crea entrada secundària pel títol de la part, tant que aquest sigui un títol no depenent com que sigui un títol depenent.

Aplicació de les concrecions de la Biblioteca de Catalunya:

Cas 1: es mantenen els mateixos punts d'accés principal, secundaris i de matèries per al registre del conjunt i, normalment, desapareixen les entrades pels títols de les parts. De totes maneres, les concrecions permeten fer entrades analítiques 7XX, 6XX i 080 per aquells autors, títols o matèries que es consideren rellevants.

Cas 2: els punts d'accés principal, secundaris i de matèries es realitzen per a cada part concreta. L'entrada principal del conjunt del document es converteix en encapçalament principal de la col·lecció (440, 800, 810, 811, 840) i les entrades secundàries per al conjunt del document que no es fan constar en els registres per a les parts poden ser donades com a referències d'autor-títol en el registre d'autoritats de la col·lecció. Desapareixen els encapçalaments de matèria per al conjunt, en benefici dels encapçalaments corresponents per a cada una de les parts.

Comentari: en el cas 1, la tendència és a la reducció dels punts d'accés, tot i que les concrecions permeten realitzar les entrades secundàries que hom cregui necessàries. En el cas 2, en canvi, excepte en el pas de les matèries més generals a més específiques, la resta de punts d'accés no varia excessivament; en el catàleg de la Biblioteca, sí que canvia el fet de passar normalment d'un títol per al conjunt que no genera registre d'autoritat (camp 245) a un títol del conjunt que sí genera registre d'autoritat de col·lecció (camps 440, 840, 8XX $t).

Catalogació en més d'un nivell: per poder controlar totes les parts d'un conjunt que té la Biblioteca cal entrar dins de cada registre bibliogràfic (un millor disseny de la pantalla intermitja de títols hagués pogut solucionar parcialment aquest problema). En cada registre es cataloga una part, el nombre d'unitats físiques de la qual queda reflectit en el nivell més baix del camp 300; l'accés a les unitats físiques de cada part –i dels seus duplicats i reimpressions– es realitza a través del camp local 993 del registre bibliogràfic i a través del registre d'exemplar (en el camp 8 del registre d'exemplar s'indica el número de volum o part i, si escau, l'any de reimpressió).

Aplicació de les concrecions de la Biblioteca de Catalunya:

Cas 1: el control de les parts que es tenen es realitza en un únic registre bibliogràfic, a través del subcamp $n del camp 300 (sempre que les parts siguin numerades) i a través del camp 505 –nota de conté– (quan les parts tenen algun tipus de títol o designació alfabètica o numèrica). L'accés a les unitats físiques es realitza a través dels camp local 993 del registre bibliogràfic i a través del registre d'exemplar, on és imprescindible l'ús del camp 8 per indicar-hi el número del volum o part (o un fragment del títol de la part, quan aquesta no és numerada) i, si escau, l'any de reimpressió.

Cas 2: no varia la situació respecte a la catalogació en més d'un nivell.

Catalogació en més d'un nivell: amb l'ús del format CATMARC, qualsevol procés d'intercanvi de registres fora del nostre àmbit territorial passa per la conversió del format CATMARC a un altre format, o a l'inrevés, d'un altre format a CATMARC. En aquest sentit, el procés de conversió de CATMARC a USMARC –o a altres formats derivats de l'USMARC– es troba amb una dificultat afegida: l'USMARC i els formats que se'n deriven no contemplen la possibilitat de catalogar amb la tècnica de més d'un nivell. Per tant, qualsevol programa conversor CATMARC-USMARC es troba amb el problema de la conversió del camp 248 (i dels altres camps codificats per als respectius nivells a través d'un indicador). Les solucions que es poden donar automàticament a aquest problema no són prou satisfactòries.

Tant en el cas 1 com en el cas 2, la conversió de registres bibliogràfics CATMARC a USMARC no ha de suposar cap problema afegit al procés de conversió.

i) Recuperació de les dades:

ii) Descripció de les dades:

iii) Legibilitat de les dades:

iv) control i accés als exemplars:

v) Intercanvi de registres:

Jaume Clarà i Arisa
Biblioteca de Catalunya
Secció de Col·leccions Generals
17 de febrer de 1999

DESCRIPCIÓ DE DOCUMENTS ANTICS EN MÉS D'UNA PART

El present escrit intenta resumir la problemàtica que comporta la descripció bibliogràfica dels documents antics en més d'una part. Cal tenir clar que ens trobem davant de dues qüestions concretes: 1) els documents antics per la seva naturalesa i característiques, requereixen un alt nivell descriptiu; 2) el fet de ser en més d'una part, fa que la descripció sigui més complexa. Per tant, dins de les possibilitats que ofereix la normativa actual, cal escollir el mètode o l'alternativa que ofereixi descripcions precises, llegibles, de fàcil recuperació i compatibles a nivell internacional.

L'apèndix A de la ISBD(A) 2nd rev. ed. dóna la possibilitat de fer descripcions en un o en diversos nivells. En un sol nivell hi ha diferents possibilitats descriptives: A) descriure l'obra completa i donar en nota de contingut els títols de les parts, B) descriure cada part i tractar l'obra completa com una col·lecció, C) descriure cada part a partir de la combinació del títol comú i el de cada part i D) descripcions que presenten l'anàlisi d'una part component. L'alternativa de la descripció en més d'un nivell, consisteix en distribuir la informació relativa a tota l'obra en un primer nivell i en el segon i/o següents nivells la informació pertinent de cada volum. Aquest últim mètode sempre s'havia considerat idoni per als documents antics i als propòsits de la normativa: "The specific purpose of ISBD(A) is to provide a sufficiently precise transcription of title-pages, etc., to enable different works and different editions of the same works to be readily identified" [ISBD(A) 2nd rev. ed. 0.1.2]; "La descripció en més d'un nivell l'utilitzen normalment les bibliografies nacionals i aquells centres de catalogació que preparen entrades que necessiten una identificació completa tant de la part com del tot global en un registre únic que presenta la descripció del tot com a element principal. [...] Dividiu la informació descriptiva en dos o més nivells ..." [AACR2R 13.6A].

Els encapçalaments i els altres punts d'accés en les descripcions en més d'un nivell, corresponen a l'obra completa però també hi ha la possibilitat de fer punts d'accés analítics de les parts [AACR2R 13.2, 21.30M].

El format bibliogràfic que fa possible la descripció en més d'un nivell ha estat el format CATMARC (basat en el format UK MARC). El format, mitjançant l'etiqueta 248 i els indicadors en etiquetes com la 250, 260, 300, etc., permet introduir la informació relativa a les parts.

La catalogació resultant consisteix en un registre MARC per a cada part, és a dir, una obra en cinc parts ha de generar cinc registres MARC; el Manual del CATMARC [1a ed. pàg. 4/42] però, preveu que "Si cal, les dades resultants poden ser formatejades a la sortida de manera que produeixin una descripció multi-volum."

Així doncs tant la normativa com el format permeten fer una catalogació idònia per a aquest tipus de documents:

No es coneix cap sistema informàtic que permeti visualitzar els registres CATMARC en registres compactats en ISBD. Aquest fet comporta un seguit de problemes tant de gestió de la base com de catalogació i recuperació de la informació:

Per finalitzar voldria sintetitzar els avantatges i els inconvenients de descriure en diversos nivells i en un sol nivell els documents antics en més d'una part.

Descripció en més d'un nivell:

L'experiència de la RICE sobre aquest tipus de descripció és molt limitada, ja que en el 99% dels casos s'ha utilitzat l'alternativa de descriure l'obra completa en un sol registre (opció A, apèndix A ISBD(A) 2nd rev. ed). Hem de tenir present que les monografies antigues, a més a més de complir amb els requisits necessaris per poder aplicar les altres opcions, estan subjectes a com s'han trobat descrites en els repertoris bibliogràfics i en les obres de referència.

Sota aquesta premissa els avantatges d'aquesta opció serien:

Inconvenients:

INTERNET és la via que s'imposa per a les consultes dels catàlegs i bibliografies de les grans biblioteques i el sistema que ha obert les portes a tot tipus d'investigadors d'arreu del món; crec que l'alternativa de descriure els documents antics en més d'una part en un sol nivell, no només ha aconseguit facilitar la recerca i la visualització sinó que també ha millorat la lectura i comprensió d'aquests documents, sense que l'usuari hagi de tenir un especial coneixement del sistema informàtic ni de la normativa catalogràfica emprada en cada centre.

Immaculada Ferran Augé
Biblioteca de Catalunya
Reserva Impresa i Col·leccions Especials
Barcelona, 17 de febrer de 1999

Format: CATMARC
Sistema VTLS

Recerca: "les obres completes de P. Virgili Maró publicades a València"

Formulació:

Visualització resumida:

Anàlisi:

Visualització dels registres CATMARC:

Volum 1:

Volum 2:

Volum 3:

Volum 4:

Volum 5:

Catalogació:

- Segurament donarà problemes a l'hora de formar part del Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español, ja que aquest utilitza l'IBERMARC com a format (basat en l'USMARC) i no preveu, entre altres diferències, la descripció en més d'un nivell.

Format: CATMARC
Sistema VTLS

Recerca: "les obres completes de P. Virgili Maró publicades a València"

Formulació:

Visualització resumida:

Anàlisi:

Visualització del registre CATMARC:

Catalogació:

Format CATMARC, sistema: VTLS.

2. Calálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español

Format: IBERMARC.

Format: UK MARC.
The British national bibliography no inclou monografies antigues però ens permet deduir el tractament dels documents antics en més d'una part de la British Library.

Format: USMARC.

EXEMPLE 1. BIBLIOTECA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA.
Catàleg del fons antic de la BUB
[Consulta: 10 feb 1999].

EXEMPLE 2. CATÁLOGO COLECTIVO DEL PATRIMONIO BIBLIOGRÁFICO ESPAÑOL.
Accés al catàleg
. [Consulta: 10 feb 1999].

EXEMPLE 3.1. ARIADNA, catálogo automatizado de la Biblioteca Nacional.
Accés al catàleg
[Consulta: 10 feb 1999].

EXEMPLE 3.2. ARIADNA, catálogo automatizado de la Biblioteca Nacional.
Accés al catàleg
[Consulta: 10 feb 1999].

EXEMPLE 5. BRITISH LIBRARY. Opac97
Accés al catàleg
[Consulta: 10 feb. 1999].

5 tom. Valencia, 1795. 8o.

EXEMPLE 6. LIBRARY OF CONGRESS

El març de 1997 el Servei de Normalització Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya va elaborar les Especificacions per a la conversió de registres bibliogràfics de format CATMARC a USMARC per possibilitar l’intercanvi de registres bibliogràfics amb la Biblioteca Nacional d’Espanya. Els textos utilitzats per elaborar el programa conversor van estar el Manual del CATMARC, 2a ed. rev. i augm. i USMARC format for bibliographic data, 1994 ed., modificat per Update No. 2, March 1996.

L’àmbit d’aplicació del programa conversor es va limitar als documents llibres degut a les dificultats que presentava la conversió del camp 008 Codis d’informació, ja que a CATMARC aquest és un camp comú a tot tipus de document en tant que a USMARC hi ha valors que varien en funció del tipus de material (llibres, recursos electrònics, mapes, música, etc.).

Aquest informe es basa en l’aplicació d’aquest programa conversor però es fa menció quan les decisions preses podrien haver estat diferents.

Tant un registre bibliogràfic en CATMARC com un en USMARC té tres parts principals:

1) la capçalera, que proporciona la informació necessària per al processament del registre;
2) el directori, que dòna el codi de camp, la longitud del camp i la seva posició d’inici; i
3) els camps variables de dades, que es reconeixen per un número de camp de tres xifres.

Entre un registre en CATMARC i un en USMARC hi han però diferències generals: en un registre CATMARC la puntuació prescrita per la normativa per separar elements del registre ve donada pels subcamps excepte en determinats casos, en tant que en un registre en USMARC és el catalogador qui ha d’introduir la puntuació prescrita i a més ha d’introduir els codis identificadors dels subcamps que sí que manipula el programari. En convertir els registres bibliogràfics CATMARC en registres USMARC es perd part de la flexibilitat de visualització i una possible distinció tipogràfica en productes impresos que vindrien donades per la codificació més complexa de CATMARC.

L’altre gran diferència que poden presentar els registres és la utilització o no de la tècnica de la descripció bibliogràfica en més d’un nivell. Aquesta tècnica, aplicable amb CATMARC, no és possible utilitzar-la amb l’USMARC.

Capçalera
La posició 7 de la capçalera (tipus de registre) la forma un codi alfabètic que indica les característiques i defineix els components del registre. CATMARC dóna un codi específic (codi h) a les microformes; USMARC no té un codi específic per a les microformes sinó que dòna preferència al tipus de material al qual pertany el document. Per exemple:

Camps variables de dades
Dintre dels camps variables de dades es pot considerar que hi ha una pèrdua d’informació en els següents elements:

1) Pèrdua d’informació determinada per la utilització de llistes diferents per omplir els següents camps:

-Camp 008 (posicions 16-18, país de publicació) i camp 044 (país de publicació)

Els registres en CATMARC utilitzen l’Apèndix A del Manual del CATMARC. Aquest apèndix inclou els codis corresponents a les comunitats autònomes espanyoles. En els registres bibliogràfics en USMARC per completar aquests camps s’utilitza USMARC Code List for Countries. Aquesta llista no inclou codis específics per a les comunitats autònomes espanyoles i en la conversió dels registres aquest codis específics es perden i s’unifiquen en un de sol que correspon a Espanya. Per exemple:

-Camp 043 (codi de zona geogràfica)

Per aquest camp els registres en CATMARC utilitzen l’Apèndix C del Manual del CATMARC. Aquest apèndix inclou els codis corresponents a les comunitats autònomes espanyoles i a les comarques catalanes. En els registres bibliogràfics en USMARC per completar aquests camps s’utilitza USMARC Code List for Geographic Areas. Aquesta llista no inclou els codis específics per a les comunitats autònomes espanyoles ni per a les comarques de Catalunya i en la conversió dels registres aquest codis específics es perden i s’unifiquen en un de sol que correspon a Espanya. Per exemple:

En aquest cas es podria evitar aquesta pèrdua d’informació afegint en el subcamp $b la informació que conté el registre CATMARC i especificant la font d’aquesta informació considerada local.

Per exemple:

2) Zona de les notes:

Les següents notes tenen un camp específic a CATMARC però no el tenen a USMARC; en la conversió queden totes codificades com etiquetes 500. No hi ha una pèrdua d’informació, però sí hi ha una distribució menys acurada de la informació i una pèrdua en la capacitat de recuperació de les diferents notes.

Per exemple:

3) Camp 755 (encapçalament secundari: característiques físiques):

Unificació amb el camp 655 (encapçalament de matèries: gènere i forma). No hi ha una pèrdua d’informació, però sí hi ha una pèrdua en la capacitat de recuperació. Per exemple:

Camp 760 (encapçalament secundari del nom de l’impressor, etc.: nom personal) i camp 761 (encapçalament secundari del nom de l’impressor, etc.: nom corporatiu)

Aquests camps queden unificats respectivament amb els camp 700 (encapçalament secundari: nom personal) i 710 (encapçalament secundari: nom corporatiu). No es perd informació sinó la capacitat de distingir els impressors de la resta d’autors. Per exemple:

5) Camps CATMARC que es converteixen en un camp 886 d’USMARC, camp que permet incloure aquells camps d’altres formats MARC que no tenen un camp USMARC corresponent.

Per exemple:

El camp 020 (número de dipòsit legal) de CATMARC podria haver estat convertit en el camp 017 (copyright registration number), i els camps 086 (número d’identificació de les publicacions oficials (NIPO)) i 088 (altres números de control que figuren al document) en el camp 024 (other standard identifier).

6) La informació continguda en els registres CATMARC i que ha estat eliminada per no estar contemplada a USMARC és la següent:

Per exemple:

La conversió a USMARC dels registres bibliogràfics CATMARC descrits en més d’un nivell té les següents conseqüències:

1) Els punts d’accés (encapçalament principal, encapçalaments secundaris, números de CDU, descriptors de matèries, etc.) resultants són els corresponents al document com un tot que no sempre coincideixen amb els corresponents a la part individual que es descriu. Per exemple:

2) Els registres bibliogràfics resultants presenten com a títol propi una combinació de (a) el títol comú a les parts i (b) el títol de cada part individual. Per exemple:

3) La següent informació relativa al document com un tot s’integra com a informació relativa a la part individual:

4) La següent informació relativa al document com un tot es perd:

1. Data de publicació, etc. (260$c)
2. Zona de la descripció física (300)

Per exemple:

1. Data de publicació, etc. (260$c)

2. Zona de la descripció física (300)

El procés de conversió de registres bibliogràfics en CATMARC a USMARC segons les Especificacions per a la conversió de registres bibliogràfics de format CATMARC a USMARC té dos tipus fonamentals de conseqüències: pèrdua real d’informació i pèrdua de capacitat de recuperació.

En el primer cas, la informació no es pot convertir en cap camp USMARC i, per tant, ha de ser eliminada. És el cas dels codis específics de les comunitats autònomes espanyoles del camp 044 (país de publicació), alguns estats del camp 021 (número ISBN), la llengua, o llengües d’altres versions disponibles del camp 041 (llengües) i l’edició de la Classificació Decimal del camp 084 (número de la Classificació Decimal). En la conversió dels registres bibliogràfics CATMARC descrits en més d’un nivell la informació relativa al document com un tot que es perd, data de publicació del camp 260 i zona de la descripció física, és una informació que ha estat eliminada no perquè no es pogui mantenir, sinó perquè s’ha jutjat que era una informació que no calia conservar. Malgrat tot, es pot considerar que la informació que es perd és mínima i que els elements principals sempre es mantenen.

D’altra banda, la pèrdua de capacitat de recuperació no suposa cap pèrdua real d’informació sinó la limitació de recuperació de certs elements que CATMARC tracta de forma més acurada. Un exemple d’aquest tipus és el camp 760 de CATMARC (encapçalament secundari del nom de l’impressor, etc.: nom personal) que queda unificat amb el camp 700 d’USMARC (encapçalament secundari: nom personal).

Paquita Navarro, Biblioteca de Catalunya, Servei de Normalització Bibliogràfica
Andreu Sulé, Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

Barcelona, 26 de maig de 1999

Annex D: Pas de l’UKMARC a l’USMARC: valoració de l’experiència de la National Library of Scotland

En assumir la Comissió Assessora de Catalogació com a primer tema de treball el dels formats MARC a Catalunya, el Servei de Normalització Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya va considerar oportú tenir l’opinió d’algú que hagués viscut l’experiència d’un canvi de format. El Servei sabia que la National Library of Scotland havia fet un canvi de format de l’UKMARC a l’USMARC. La proximitat de l’UKMARC al CATMARC feia l’experiència d’aquest canvi especialment significativa pel sistema bibliotecari català. Per aquestes raons es va contactar amb Janet Higinbotham, cap d’adquisicions i catalogació de la National Library of Scotland, que en els darrers anys havia vingut actuant com a coordinadora del comitè de catalogació i control d’autoritats del Grup d’Usuaris de VTLS Europa. Se li va demanar la seva valoració global del procés viscut a la National Library. A continuació es reprodueix la part de la carta de contestació en què es fa l’avaluació: