23.2 REGLES GENERALS

1 Formes catalanes dels noms geogràfics

Per determinar la forma catalana del nom d'un lloc geogràfic s'utilitzen, per ordre de preferència, les fonts següents:

- la Gran enciclopèdia catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986- ,(o versió en línia)

Comentari: Dins la Gran enciclopèdia catalana, es dóna preferència als noms de lloc que figuren en l'"Apèndix" del darrer suplement de l'obra per damunt dels que apareixen en el corpus principal

- l'Atles universal. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 1999,

- Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya: Institut d’Estudis Catalans, 2003, (o versió en línia)

- altres fonts (p. ex.: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).

2 Article inicial

L'article inicial de la forma catalana del nom de lloc s'omet sempre. En el cas dels llocs sense forma catalana del nom, el manteniment o l'omissió de l'article inicial depèn de l'ús seguit per les fonts de referència en la llengua del país: si l'article es té en compte en la intercalació, es manté; si no es té en compte, s'omet.

Ex.:	110 1#	$aHospitalet de Llobregat (Catalunya).$bÀrea d'Educació i Cultura
i no	110 1#	$aL’Hospitalet de Llobregat (Catalunya).$bÀrea d'Educació i Cultura
Ex.:	110 1#	$aLos Angeles (Califòrnia).$bOffice of the Mayor
i no	110 1#	$aAngeles (Califòrnia).$bOffice of the Mayor

3 Casos particulars

a) Corea

S'empra “Corea” fins al setembre del 1945, incloent el període d'ocupació japonesa (1910-1945). Per al Choson Kwado Chongbu (Govern Interí de Corea del Sud, 1947-1948), el govern d'ocupació americà (1945-1948) i la República de Corea, s’empra “Corea del Sud”. Per al govern d'ocupació soviètic (1945-1948) i la República Democràtica Popular de Corea, s’empra “Corea del Nord”.

b) Gran Bretanya

Per al Regne Unit s'empra "Gran Bretanya".

c) Iugoslàvia

S'empra "Iugoslàvia" per a la unió de les repúbliques de Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Macedònia, Montenegro i Sèrbia durant el període comprès entre 1918 i 1992 i per a la federació de Sèrbia i Montenegro a partir de 1992 fins el 2003.

d) Txecoslovàquia

Per a la República Txecoslovaca formada per Bohèmia, Eslovàquia i Moràvia durant el període comprés entre 1918 i 1992, s'empra "Txecoslovàquia".

e) Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

Per a la unió de les repúbliques que van formar l'URSS durant el període comprès entre 1922 i 1991, s'empra "Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques".

f) Xina

Per als governs que han administrat el territori continental de la Xina, llevat dels governs del període 1931-1945, s'utilitza "Xina".

Per als governs coexistents durant aquest període, s'utilitza:

- per als governs de Nanquín (1931-1937) i Chongqing (1937-1945), "Xina"

- per al govern de Ruijín (1931-1937), "Xina (República Soviètica, 1931-1937)"

- per al govern de Pequín (1937-1940), "Xina (Govern provisional, 1937-1940)"

- per al govern de Nanquín (1938-1945)

- del 1938 al 1940, "Xina (Govern reformat, 1938-1940)"

- del 1940 al 1945, "Xina (Govern nacional, 1940-1945)"

Per al govern de Taiwan posterior al 1948, s'utilitza "Xina (República, 1949- )" i per a la província de Taiwan, "Taiwan"

Sumari del capítol

23.4 ADDICIONS

1 Regla general (23.4B)

S’afegeix al nom d’un lloc (que no sigui un país o un estat, etc., enumerat a 23.4C1 o 23.4D1) el nom d’un lloc més gran tal com s’indica a 23.4C–23.4F. Els noms de lloc usats com a addicions no s'abreugen.

Ex.:	110 1#	$aFrança
i no	110 1#	$aFrança (França)
Ex.:	110 1#	$aFlorència (Itàlia)
i no	110 1#	$aFlorència
Ex.:	110 1#	$aNova York (Nova York)
i no	110 1#	$aNova York (N.Y.)
		Comentari:”N.Y.” és l’abreujatura de l’estat de Nova York dels Estats Units

2 Llocs d'Austràlia, el Canadà, Espanya, els Estats Units, Iugoslàvia, Malàisia o la Unió Soviètica (23.4C)

Les regles 23.4C1-23.4C2 s'apliquen també a Catalunya i a la resta de les comunitats autònomes de l'Estat espanyol.

Ex.:	110 1#	$aCatalunya
i no	110 1#	$aCatalunya (Espanya)
Ex.:	110 1#	$aAlt Camp (Catalunya)
		GEC: “Comarca de Catalunya”
Ex.:	110 1#	$aValls (Catalunya)
		GEC: “Municipi i cap de comarca de l'Alt Camp”
Ex.:	110 1#	$aPicamoixons (Catalunya)
		GEC: “Poble del municipi de Valls (Alt Camp)”

Les formes a establertes per a les comunitats autònomes d’Espanya són:
Andalusia
Aragó
Astúries
Balears
Canàries
Cantàbria
Catalunya
Castella i Lleó
Castella-la Manxa
Extremadura
Galícia
Madrid
Múrcia
Navarra
País Basc
País Valencià
Rioja

3 Addicions suplementàries (23.4F)

Per distingir noms de lloc que altrament serien idèntics, es dóna el nom d’un lloc apropiat més petit abans del nom del lloc més gran. Per als llocs de Catalunya, es dóna el nom de la comarca; per a la resta de comunitats autònomes, la província.

Ex.:	110 1#	$aCreixell (Alt Empordà, Catalunya)
		GEC: “Poble del municipi de Borrassà (Alt Empordà)”
	110 1#	$aCreixell (Tarragonès, Catalunya)
		GEC: “Municipi del Tarragonès"
Ex.:	110 1#	$aAguadulce (Sevilla, Andalusia)
		GEC: “Municipi de la província de Sevilla, Andalusia”
	110 1#	$aAguadulce (Almeria, Andalusia)
		Comentari: Localitat del municipi de Roquetas de Mar, Almeria

4 Per identificar comunitats dins d’una ciutat, poble, etc. (23.4F2)

Per identificar comunitats dins d’una ciutat, poble, etc. (p. ex.: districtes, barris, ravals, urbanitzacions, etc.) es dóna sempre el nom més petit abans del nom del lloc més gran.

Ex.:	110 1#	$aSants-Montjuïc (Barcelona, Catalunya)
		Comentari: Districte del municipi de Barcelona

Sumari del capítol

SUMARI GENERAL

Biblioteca de Catalunya

Servei de Normalització Bibliogràfica

snb@bnc.cat

18/12/2009