 | Mercè Rodoreda (1908-1983) és l'autora contemporània més universal de les lletres catalanes. En complir-se els cent anys del seu naixement, pot ser llegida en una trentena d’idiomes. Coneixem fins a noranta traduccions d'alguna obra sencera, sense comptar les seleccions en un bon nombre de publicacions i antologies. Tenim trenta-cinc traduccions de La plaça del Diamant i, a certa distància, en tenim tretze de Mirall trencat, però fins a una quinzena d’obres, el gruix de la seva producció, han estat objecte d'alguna versió.
A la traducció castellana de La Plaça del Diamant, de 1965, va seguir l'anglesa de 1967, la polonesa de 1970 i la txeca i la francesa, totes dues de 1971. El 1974 ja es va fer una primera traducció al japonès i des d'aleshores, i sobretot a partir dels anys vuitanta, ha anat augmentant en diversos països l'interès per aquesta i altres obres de l'autora, fins ara mateix.
En castellà hi ha el nombre més alt de traduccions rodoredianes, repartides entre diversos traductors de més d'una obra. Segueixen les traduccions a l'italià, al francès i a l'alemany, per aquest ordre. En aquesta exposició en presentem una bona mostra, a banda de cartes i articles de premsa que hi estan relacionades, gràcies als fons de la Institució de les Lletres Catalanes, de l’Institut Ramon Llull i de la Fundació Mercè Rodoreda.
Joaquim Mallafrè
|